dijous, 15 d’agost de 2013

ANDORRA 1982 ( QUASI UNA ELEGIA )

de Miquel Martí Pol



Aquest monstre que creix i que en créixer es devora
també és Andorra. Des de qualsevol
balcó amb neguit de geranis i fúcsies,
o des de la finestra més remota
que només s'obre al buit del ciment i del vidre,
podràs sol i de nit, si pares bé l'orella,
escoltar la remor de l'aigua que davalla
dels cims més nevats, o sentir el vent que xiula,
desmesurat, pels còrrecs solitaris.
També és Andorra aquest gran pop que estén
uns tentacles d'asfalt per vulnerar silencis,
i el griu encisador i el gos desemparat
són també Andorra.


Torno d'un llarg exili de quietuds i et trobo
vehement i dispersa com abans i com sempre.
Cada pàtria es diu diversament. Transcorren
els anys sense fer cas de les nostres foteses,
cavem sense saber-ho la nostra pròpia tomba
i només per allò que estimem, tal vegada,
algú ens recordarà. Jo estimo molt Andorra,
estimo el monstre, el pop, el griu que meravella,
l'Andorra de les fondes, solemnes placideses,
i la del foll traüt, sempre desmesurada.
Proclamo aquest amor, a més, amb veu ben clara:
vull que sigui la deixa que faig a aquest terra
que per mi ha estat una segona pàtria.





He
 escollit  aquests 
bells versos del llibre 
Andorra ( postals i poemes ) 
d'en Miquel Martí i Pol perquè 
m'hi he sentit molt identificat i, malgrat 
les diferents  andorres  que deu
ríem  descobrir  
el poeta 
i  
jo 
, els vull dedicar 
a la meva amiga Susi , 
( amant de la poesia del poeta  i 
de  l' Andorra més poètica, també) i
a les seves simpàtiques companyes de pis, l a  Fa. i 
la Te.( que em va deixar enclaustrat a 
l'apartament que hi tenien
al damunt del Valira, 
tota una llarga i 
calorosa tarda 
d'estiu
)


*


aDg 

1 comentari:

  1. M´agradat este fragment dels versos tan bells de Miquel Martí i Pol...

    Salutacions amb cianur.

    ResponElimina