dimarts, 13 d’agost de 2013

Finestres


de
Maria Josep Escrivà
del
Grau de Gandia



( foto Anka Zhuvlaveva )


un poema és la resposta a un poema de la mateixa
manera que un poeta és la resposta a un poeta
el xiulit llunyà d'un tren s'allarga com els freds
melangiosos pel novembre
quan s'ha fet l'hora reminiscent del porpra
un estol d'estornells ha traspassat el cel de foscos
inesperats
gairebé a l'uníson les finestres
han volgut emborronar cada flexo
i així m'han semblat lleugeres les nits
del carrer amb lluna
inclosa
que persevera frivolitats dins un cel
solsit de rosada



( A les palpentes del vidre. 1998 )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada