dilluns, 9 de setembre de 2013

CALARATJADA ( esbós )

Una rondalla a dos temps




A trenc d'alba d'un tal dia com aquest ja fa molts d'anys abans de sortir el sol un bonhomo se va llevar del llit tossint Se va mirar al mirall on jo m'hi veig ara i del cossiol d'avall va collir una navalla La va banyar en aigo de mar i sabó i se va afaitar Se va vestir molt ben vestit perquè volia estar ben polit  ja que havia d'anar a Ciutat Abans de sortir va mirar la seva dona que jeia al llit La va mirar però no la va besar I quan la llum del dia ja vessava pels carrers De fred matí i molt abans que el sol escalfi va començar camí 


cap a Ciutat...



el camí era llarg.








A l'alba 

d'ara però , encara se sent el  crit 
d'algun gat somnolent, que no vol 

anar a dormir. Crits violents allunyats 
de la mar i de la llum  que s'acosta. 

Crits de moix espantat vora el tassó
trencat en el passeig de la mar fosca. 

I se sent colcú que pensa :  ' per molt  
que voleu cridar la realitat de la llum 

se us endurà' .







Jo no ho sent tot això, 
però endivin la llum insipient com 

s'escampa pels racons d'aquest bou, 
on ara jo hi dorm.






aDg


del 
llibre

calaratjada

el trobareu
a
JoEscric.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada