dilluns, 23 de setembre de 2013

L'AMOR


ана ахматова 
Одиса 1889
Мошћу 1966




És allò que embruixa vora el cor,
enroscat com una serp petita,
o el colom que espassa tot el dia
parrupant a la finestra blanca;

és allò que brillarà en la gebra,
s'intueix en un so de viola...
Tan mateix en secret i infal.lible
ens aparta del goig i la calma.

I com sap sanglotar amb dolça veu
en el prec d'un violí que enyora !
I és terrible endevinar-lo en un 
nou somriure encara per conèixer.



Tsàrkoie Seló
24 de novembre de 1911






retrat
de
nathan
Altman

2 comentaris:

  1. Una descripció molt curiosa i alhora encertada.
    Bona aquesta poeta russa...

    ResponElimina
  2. Si, és curiós com cadascú percep l'amor .
    Gràcies pel comentar-hi Martina !

    ResponElimina