He tornat a la meva ciutat, coneguda fins les llàgrimes,
fins els nervis, fins a les glàndules inflades de nen.
Has tornat aquí: empassa't, àvid, doncs,
l'oli de fetge de bacallà de les llànties a les vores del riu de Leningrad.
Recorda amb més avidesa encara aquells dies de desembre,
quan el rovell d'ou es barrejava amb el quitrà funest.
Petesburg! Encara guardo les adreces,
que poden portar-me de nou les veus d'aquells que ja han mort.
Visc a l'escala de servei, i el timbre
em colpeja la templa, talment arrancant-me carn.
I tota la nit espero sense repòs els visitants estimats,
i aparto els ferros de les cadenes de la porta.
Ossip Madelxtam
Leningrad
Desembre 1930
Traducció de Jacint Bofias i Alberch
Poesia russa contemporània
Antologia
Edicions 62
Barcelona 1991
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada