dimarts, 3 de setembre de 2013

Un bon poema.


Has fet un bon poema. Així 
el veus  i així el sents,  perquè  te'l creus .   
Però que n'has tret d'aquest poema ?  Més 
enllà  d'haver sofert la poda estival.   Desfullat,  
fulla a fulla  has desflorat  els teus més íntims sentits i, 
abans que arribi la tardor ja estàs de nou i altre cop,  nu.
I  ara què ?  A on  n'iràs a aixoplugar-te aquest hivern,  cargolínet?  
Que n'has tret  de net d'aquest poema,  que tu creus que és tant bonic ?  
Alguns elogis immediats ?  Aplaudiments efímers,  indiferència o compassió ?  
Diguem-ho a mi, si m'ho vols dir?  Si ho vols saber, si ho vols sentir , 
ara i aquí ,  jo t'ho puc dir
 cargolí.


No n'has tret res. 
Res de res .  Fum ! 
Res del que en puguis  fer servei per l'endemà.  
És la llei  d'allà on comvius i així és com vius i amb qui vius. 
Ni un ral.   Ni un petit bocí del pastís  que t'han ofert. 
Ni tan sols aquell absurd orgull que fa alguns anys,
encara senties en sortir del teu jardí de bon matí  
cada matí.    

                                                                                     ( Il.lús !  )

 Què en cercaves d'aquella inútil recerca  
de l'engruna perduda ?   Allò que tu deies, 
et feia sentir 




      

                       un
més )

( bon


home.



**


aDg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada