dimecres, 12 de març del 2014

dues amigues

dies de whisky i roses 



foto
pattiSmith








Mentre 
la celyne
dormia
sola o en
companyia
al pis de dalt
d'una borda 
provençal i jo 
llegia tot 
sol
                                                                                                             l'escuma dels dies
Dues amigues
corrien
entre taronges i 
mandarines 
de la plana alta i 
baixa  Collint fruits 
de les flors
de l' atzaar i 
l'aroma atzavara 
que hi duien dins
del cos 
Varen sortir 
un dia plujós i
ventós de la vella 
vila de gràcia 
Entre salmerón i 
orient Sense mirar 
cap rellotge
ni del Sol 
ni del temps
Oblidant vells 
amics i amors 
 de
fallits 
                                       i
encara in
cipients
però

amb
l' esperit ja  ardit      
        i en el punt
més alt i
        en la part
més
        
baix 
a
de la ciutat 
       en
 sopida
hem de marxar hem de marxar deia una i
deia l'altre
per veure
el món més enllà
del nostre 
petit ball
antiquat
rambles a
vall o del raval i la real 
ja està tot dat i ben
servit Que ja t'ho he dit !
Que fa més de cent anys que la Ciutat 
grisa
 i  trista
ens té oblidades

Homes i dones 
del cap gros
enfileu-
vos cap 
al nord sen
se pors ni cap 
temença de plugims ni 
de tempestes i amb alegria i cor
atge ja veureu com en
qualsevol lloc i qualse
vol dia es fa de 
dia 
i

surt el Sol

amiga

  

en camins sense destins 
           ni 
re cor 
          ni 
obligacions us vindrà 
un oreig 
com carícia al capnorfeu 
Quin trofeu !


Collirem l'adob de terra
De la terra mil.lenaria i 
ens untarem amb
dòs  cossos de filosofia positiva 
Per les venes i a l'estòmeg
papallones i ocellets i cal
freds dansaran una cançó
d'amor goig i desig amb 
deliri :  la cançó de l'en
fadós
Si tu no vols jo tampoc
i ja em dol ja 
tenir un amant i o un amic 
d'aventures i dis
bauixes cor
redisses tot
a
sol
a  Que hi
dius ? Que em
dibuixes ? 
Tu que hi fàs Per on vas Que t'espliques ?
tu i jo soles  
Totes  dues 
de la costa valenciana
del marblau al llac més alt 
de les Valls del principat 
Amunt i a vall 
Rius i cels ens
protegeixen i els estels i
les llunes més propícies
Karma i destí Gotims de vida i
esperit de vi Frescor diürna i 
nocturna i l'elixir de
la clar i vidència 
Que és la mare de la ciència
per decidir algún 
matí clar 
i vident on 
ens 
manarà  
                                     el 
nostre 

destí

                                                            .





Qui ho havia de dir 
que la cosa aniria així !.





(  per a la té 
la mí.




d'
aDg

) lanÒnimadegrÀcia (

1 comentari: