dimecres, 14 de gener de 2015

SOMORROSTRO









Quan aquí una ona romp damunt la sorra,
mai no pots dir que això sigui platja
de Barcelona que rep cops de mar
a la part baixa. Perquè entre aquestes llaunes,
on no es pot ser ni pobre, Crist fa d'home de la vida
amb un forat a la mà i una altre a la sabata.
Aquí Jesús de Natzaret no és com un taronger
que va verdenc de cap a la taronja
de ser bo. Va per l'amargura del Carrer,
mort de pa, demanant un vas de set,
cap a una dona o a un home, on l'enclavaran
de cap a peus,
perquè digui les sis o les set paraules :
''T'estimo'', ''hosti'', ''la pasta'',
''ja està tot acabat'',,
i el cap li caigui damunt el pit,
i la cara d'avergonyir-se
li caigui de la banda d'estar pàl.lid,
mentre sent que sobre aquesta sorra, mala zorra !,
un home viu mort perquè no té on caure viu,
si no és el mar,
on els nens , que ja diuen hòstia,
silvestrament pixen
davant Déu i les brigades municipals.


Blai Bonet
de 
l'evangeli segons un de tants


foto
la platja del somorrostro 
de Barcelona 1962

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada