no se si us adoneu però és això el que m'omple de felicitat
el gelat que jo mai prenc després d'un àpat sota aquest emparrat entaulats amb amigues i amics i com qui diu 'família' en el sentit més mediterrà de la paraula Tota la gent que t'envolta en una sobre-taula Que vé i se'n và i d'el tal i del pasqüal que en saps on se'n va anar i quan va marxar i que se'n va fer i totes les ingènues xafarderies d'un dinar o d'un sopar d'estiu acompanyat sempre en la memòria i el record sigui a mallorca o a la floresta a calajudith o a cancabot o un arròs brut a santaeugènia en mig del plà o en un terrat de la ciutat vora la rambla de catalunya tan se val si és la dreta o a l'esquerra de l'eixample que mai no ens entemdrem i no serem tan baubaus de discutir per això O si ! Que ja ho val ser de barcelona i no saber d'on surt el Sol si a llevant o a ponent Més enllà de la torramapfre entre el peix i l'hotel arts Hi fa un reflexe de groc i blau metal.litzat d'escates daurades de bon matí en llevar-se el Sol com si fos un ovni però en amfibi I no a l'hotel vela que no val res i abans hi havia aquell xiringuito a on anàvem a fer els aparitius com en el prat rera l'aeroport i rodejàvem tota la pista que ara en diuen latédos i ens aturàvem al final de la llarguíssima pista a veure enlairar-se els avions i llavors tot el cotxe tremolava i li vèiem la panxa a l'ocellot i desprenia de cop tota una olor àcida de querosè que ens inflamava les narius i llestos ja per fer una cerveseta corríem rera elpinar on dormien els camioners Grenyuts alemanys o lituans A pa ri tius i o live tes i pa ta te tes a ta ta te ta O a la barceloneta o a la salut que ja fa temps que hi veus com van baixant riuades de turistes assedegats i desfondats pobrerts Qui els havia de dir que barcelona puges tan baixant per labaixadadelaglòria Que ja té conya el nom O al tibidavo No hi he 'nat mai que sempre m'anava amb els pares a capmany No se si te'n adones que és en aquest precís instant En aquesta circunstànica on està laglòria i labellesa en el gest més natural i elegant Quan sigilosa i-o ansiosa amb aquest teu -i tan teu - aire d' impassible seguretat allargues el braç fins a la oliva més propera No és més que això que ens quedarà de tota la bellesa ? Un dinar o un sopar una mirada perduda i la comp0licitat que jo et reconec i tu fas com si no i no però no rebutges del tot i tot tot el temps passat I un bes llençat per l'empadrat a canostra o a la d'algun amic sense que mai ningú no l'hagi vist ni se n'enteri ni germanes ni germans Oh és que sou així És que son així xerrant xerrant se-ns-en-va-la-nit-i-el-bes però que mai no s'ens perdrà perquè demà l'entomarà colcú perdut per l'in finit
i en un badall de sobre-taula en una
siestamediterrània
a la fosca o andratx o a calador o a porto petro passejant per la vila Tot resumint Una vida com li vaig llegir dir a l' altre po e ta (*) que deia alguna cosa així com ja t'ho vaig dir o va ser així t'ha sé dir que va ser així
d '
en amor ar-se
ai xi i
ai xí
ma vé una imatge molt calurosa en un pis incendiat pel Sol espatarrant en una borda o en un terrat com un portal de porteria barcelonina que seria crec jo entre enricgranados i mallorca aribau o en l'apartament dela maia i el juanito de l'habitació d'un sol llit de santjuliàdelòria que vaig intuir de tu fastiguejada de tanta calor i tanta feina i tant capullo ambiental la més bella de totes les mirades i d'enamora-
se així tal qual com el pasqüal
(*)
l'altre
po
e
ta
és el casassas
Que amb l'enric
el
que sempre em passa
El que m'agafa
de
de-
bò
és que m'agrada com escriu
i
que sembla que
li robo
lo que hi
té
escrit
o
lo que he sentit que hi té escrit
o
li sé
o
t'hi sé a tu també
i que no m'atravisc a dir
per
-què ell
el casassas
l'enric
és
com
arxi-
conegut
mega superfamós
i
tot
-hom
el té en un pedestal
ben re -
guanyat i merescut
es clar
que no seré Jo qui
ara i aquí
després dels anys ho posi en dubte
Perdéuu !
però jo t'ho juro -
per tú i em beso un dit -
que això
Jo
ja ho tenia escrit
amor
era alguna cosa així com
d'enamorar-se així
però jo
vaig llegir
d' equivocar-se així
Que un dia vaig veure-ho
ti
to
lat
en un dels seus
po
e
maris
que hauria agafat de la biblioteca del barri -
bé del poble on visc -
bé on vivim -
i en
fí per
-què
no t'ho hauria de dir
o
per-
que
no t'ho hauria de deixar escrit
persempremés
com si fos en un pergamí
o
en una perda ros-
seta
d'aquelles
que perduren en el temps del temps
.
.
.
aMoR
!
.
arnaudeguerau
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada