dilluns, 11 de gener de 2016

AMOR





L'aigua dorm, nua, gelada.
El cel , alt , li ha regalat
un gipó blau brodat d'ales.
         L'aigua
vestida i solitària !

Una ovella perduda
        plorava
lluny de la blanca pau
        de llana .
Se mirà dins l'aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d'aire.


La del gipó blau
cobrí el seu cos 
         de llana.
L'una begué l'altra,
i ambdues dins una
           belaren.




Blai Bonet Santanyí Mallorca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada