dissabte, 24 d’abril de 2010

el dia de maria magdalena ( i permís per un incís.......






                 ...en un dinar el dia de Santamagdalena, 

farem un intermedi en el jardí del pereralbercoquer bover i del pomer agre o el ciraré potser florit i l'olor a mandarina de Mallorca i beurem aigua divina,com divina és sempre la família i la línia successòria ,en el jardí de fines herbes i els cargols cofolls i les formigues amigues i el balancí també florit , pel davant i pel darrera , olor a vi ranci i carmí en el teu llavi bonic - quan dic llavi , vull dir llavis-.Tu series la reina convidada,en el silló entapissat per el passat, m'és ben igual si és avui o és demà , fa un any o fa cent ants, sempre hi haurà una reina convidada a casa de la pinassa nissaga ,i avui m'ha tocat a mi de dur-la fins aquí i asseures al sofà fumat , el dia de la sopa bruta -vull dir arròs brut- i el calroig del Capvermell, ens menjarem fins les espines i veurem con beuen vi escumós de Binissalem i llavors badallarem , 

i tu saps que hi fem quan badallem , els pinassa nissaga, en el jardí del balancí batent ,i els tarongers sense taronges.Jo sé del cert que en el passat , érem iguals a la nissaga pinassa i quan donya Magdalena , es va comprometre amb dom Manuel ,feia bo i també el cel era blau i els tarongers tenien taronges, i aquell hivern els ametllers van florir i enblanquinaren tot espla , però avui és avui i ens gronxarem pesats damunt la nostre suposada saviesa estesa o mal entesa, i tan m'és ! direu,i després passejarem per els carrers calratjaders , clars , com bons nins barcelonins , 

però tu avui seràs la meva reina convidada, i quan a l'hora de sopar sopem les sobres que no sobren o fem les truites d'un sol ou 
i la pinassa no es bellugui, marxarem altre cop i oblidarem un any més , tot un any més , fins un nou dia del dinar de Santamagdalena , el jardí del pereralbercoquer o ciraré de les fines herbes , i les formigues amigues, i les meves amigues on són ? tu vols ser amiga meva , 
formiga ?

pot-
ser t'es-
colliré i 
pot-
ser quan 
t'hagi es-
collit ,
tu
hagis 
fugit.

Pensa :
jo 
tam-
bé sóc part de la pinassa
nissaga!

benvinguda 
reinameva ,
amiga formiga
                                             

                                               

Arnaudeguerau 
estiu de 1987
                                                                             

                                                         L'epíleg del llibre de Calaratjada

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada