dissabte, 2 d’octubre de 2010

LI BAI


Juejus













Brindant amb l'ermità


Bevem tots dos enmig dels monts, les flors obrint-se,
un got, i un altre got, i un got un altre cop
fins que borratxo, vull dormir:- Marxeu, si us plau,
podeu tornar, vos i el llaüt, demà al matí.




Cant de Qiupu


A Qiupu, tot de simis blancs
saltant, flocalls de neu volant,
de branca en branca amb petits ,
jugant, bevent la lluna a l'aigua.





Com a resposta


Em pregunteu per què m'estic als mons
somric i res no dic, vagant, el cor serè,
les flors de presseguer corrent riera avall.
Hi ha un altre món dellà on viure mundanal.


Contemplo la cascada del mont Lu


El sol emporpra la calitja al cim Lu.
De lluny contemplo la cascada, riu suspès
precipitant-se a pic al llarg de tres mil peus...
La Via Làctia despresa dels Nou Cels !


De nit, pensant


Amb clar de lluna fins al llit,
al sòl cobert de gebre.
Alçant el cap , la veig brillar;
baixant-lo veig el meu país.




Per a la bella del camí

Pels caminals florits, al trot, cavall formós,
el fuet penjant em frega un cotxe d'encanteri ;
somrient alça, agraciada, el vel perlat
i, assenyalant el pavelló vermell, se'm brinda.




Per a Wang Lun


Estant Li Bai a bord , la barca per salpar,
sent al voral, de sobte, un cant marcat al pas.
El Flors de Presseguer, l'estany mil peus profund,
no donaria abast al cor del bon Wang Lun.


Per l'equinocci de tardor

Exiliat a Montdrac, bec
entre flors grogues que se'n riuen.
Borratxo veig volar el barret;
m'agrada tant ballar amb la lluna !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada