divendres, 22 d’octubre de 2010

TULIPS & CHIMNEYS


e.e. cummings 1922




potser no sempre serà així ; dic
que si els teus llavis, que he estimat, tocaven
els d'un altre , i els teus estimats dits forts li estrenyien
el cor, com van fer amb el meu no fa gaire ;
si en un altre rostre queien els teus cabells
amb aquell silenci que conec, o amb aquelles
grans paraules crispades que, massa estentòries,
resten impotens davant l'esperit acorralat ;

si això es produïa, vull dir que si això fos ...
tu del meu cor, envia'm una petita paraula ;
que jo pugui anar cap a ell, i agafar les seves mans ;
tot dient, Accepta'm tota la felicitat.
Llavors em giraria, i sentiria un ocell
cantar teriblement lluny en els països perduts.







it may not always be so ; and i say
that if your lips, which i have loved, sould touch
another's, and your dear strong fingers clutch
his heart, as mine in time not far away ;
if on another's face your sweet hair lay
in such a silence as i know, or such
great writhing words as, uttering overmuch,
stand helplessly before the spirit at bay ;

if this should be, i say if this should be-
you of my heart, send me a little word ;
that i may go unto him , and take his handa,
saying, Accept all happiness from me.
Then shall i turn my face, and hear one bird
sing terribly afar in the lost lands.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada