dissabte, 12 de març de 2011

per més que el temps passés.....



Creies que el temps passaria sense més ?
Pensaves de debò,  que el pas del temps mai no t'atraparia?
Suposaves per alguna estranya raó, alguna fàtua especial,
que en els teus més íntims instints, i ben a dins, en aquell mon tant teu, 
en el més profund de la teva immaculada ànima barcelonina, 
de bon nen de casa bona; algú potser algun dia et va dir, 
en una nit d'insomni mal viscut, com un somni mal concebut, ingenu i protegit ! 
Tu si tu, vas deduir, vas pretendre entendre, que a tu res mai no et passaria ? 
Que a tu res mai no et canviaria ?   Il·lús !  
No parlo ni dels cossos, ni del cos en que els Déus  et van voler abellir, 
ja de ben  petit i , que ara veus ja  tan envellit; 
ni d'aquest somriure sense riure que hi duus sempre a la cara;
 ni d'aquests ulls que mai no han dit  (i així tants cops t'ho han repetit- de dia i de nit -)
 allò que tu creies dir.Ni tan sols d'aquelles ànimes caritatives, 
que sempre et deien -  dia si , i nits també - quesiquepotser , que per sempre més i 
per més que el temps passés, quan més passés, més t'estimerien! 
Parlo de tot aquell món que t'ha envoltat i  que tu en altres dies més lleugers, 
tan has menyspreat ; parlo de tota aquella aura que t'embolquellava i 
ara que tu ja i per fí te'n has adonat, que de tot allò que tant t'ha inspirat,
amics companys i amants, quan ja t'han abandonat,
 sense més i sense adonar-te'n, no saps ni per on 
ni perquè s'han esborrat com sorral perdut en
mar sense remor.

Creies doncs, absurd i equivocat, 
sincerament , que l'amistat i l'amor 
no se'n ressentiria,  d'aquest lent potser, 
però inexorable, inalterable, inevitable
pas del temps ? 

de fet saps prou bé però, 
que tot no és més i , 
molt més que
                                            el fet de
                                                                que  









...  jo 
no tinc por d'envellir, 
                                                   amor. 
  Tinc por de veure't a tu 
                                                                envellir.





                                                                                   
                                                                                                                                                       arnaudeguerau
                                                                                                                                                  del llibre

(
sempre
in
a
cabat
)

                                                                                                                                                     'el dia i les hores'




revisitat
setembre
2013

.
.
.

algun
dia
a
prendré
a
finir
allò
que
algun
dia
vàrem
comen
çar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada