dimarts, 23 d’octubre de 2012

HABITACIÓ AMB VISTES


a
tu


En
tre blanques parets i  cortinat
ges i  la foscor d'una nit que ja no conexíem i en
trellaçant les mans en un ritual molt  des
conegut  encara i ara que 
no ens
                                                           re
teníem ni en
teníem com en 
aquelles temples tremoloses i bevent
nos a glops de nou la nit, la nit de vent i foc, 
en que vèiem com cremava la muntanya més propera,   
era molt llunyana ?       Absents tots dos, de tot allò 
que ens  amoina
                va,  
per uns moments  ens vàrem
                re
des
cobrir  Palpant
nos a 
contra
cor 
en un torrent 
com aquell
 d'an
tany tan lluny
com aquell es
tany de les muntanyes atzaroses I ara al davant de la negra badia i La Fosca
de la mar i el cel , de nit d'hivern mediterrà i els llums d'aquesta nit tranqil.la,
en que com dos follets folls altre cop com era abans,                           recordes ?
m'abraçaves sense miraments, sense distàncies ni dis
tints, tan generosa vida, creant món, de l'in
visible flux dona  home    Creença i re
flex de cotó
fluix, re
flex concave i cons
tant 
tant com ens re
correria un dia i ahir 
passant la mà a un mirall que tu
que jèies i humi 
des al
hora i d'
hora i sen
se hora i sense abastar
nos prou i en tota tu,       
i en  tu      I entre
jo i tu, es veia la nit tota, i
el foc i tu
 i 
tot
es les nits i 
en aquell balcó per fí, en aquella nit
que                    et
vaig veure
                          't
per fi
com tota la vida i la meva
mort Com tota la meva vida i la nostra
mort Com tota la teva vida i la meva
mort Com l'única línia de vida que 
m'unia a la vida, i en plena tempesta m'hi aferrava amb una mà cap a
tu  L'única sortida  L'inevitable crida i la por La mort - que tant
poc  t'agradava d'anomenar, i que jo no et vaig dir - 
Si
bil.
la si
bilina in
des
triable
crida a
l'e
tern
Ara la tenia al davant de la badia i vaig pas
sejar per davant la mar
en
calmada d'aquest març, a
la plàcida remor a mar i aquells sons de les sirenes, udolant des
de l'abisme, sons guturals de dins dels  cos
sos i els bous re
tornant i re
cordant els retorns i les algues dels cap
vespres d'ahir i els sorrals de Cala Juncal i alguns setembres
abocats a la mar, i l'arrivada a casa, i els ulls tan blaus i la mirada que enyorava  en algunes tardors tardanes travessant l' aigua cristalina de puntaprima que sempre a tu em re
cordaven  Udols de 
sexe Del teu sexe que em tirava al teu ventre Generós ventre que tant ens ha donat !

Real per
fi, se
se cap més neguit que no fos seguir
contemplant la nit, amb Júpier i Venus en paral.lel, i tu dormint i jo contemplant fumant la nit in
finit
finit per
mi
pre
vist
destí
de
limitat
en tu En
aquell 
ventrepubissexe
arbredelavida
que ens acull a 
tot
es
que arrela i es des
fulla peren
ne i constant,  
vaig entendre'
                            t
per fi, tot allò 
que tu i 
jo 
mai no ens havíem
vist 
Vaig entendre
per fi,  tot allò 
que tu i 
jo mai
no
ens havíem
dit 
Allí mateix en el balcó de la habitació que teníem davant la fosca i 
la nit i la mar negra i en calma neguitosa, com abans d'un tràngol, tens remolí aspectant per la propera tempesta Tamborinada i mar blanca i grisa de gregal o garbí
net clar i 
net, potent i
fred  Així
allí esperant la matinada entre llumenetes es
campades en la mar en blancs i vermells in
termitens, perfi vaig comprendre el meu destí  Vaig en
tendre el teu silenci : 
el
sentir.
I
mirant més tard la nit,
la calma després de la tempesta, de veritat ; com sempre des
prés d'aquella tramuntana furiosa, la mar era més de les minves de gener
que dels idus de març, i així en aquell fred que ens queda quan m'has besat, en aquell bes
que no sé de què és ni de qui ha estat,
tan explícit, quan concret, tan des
pert, tan com si no
res, tan 
d'avui com de demà, tan des
interessat, tal com és i
ha estat la nostra vida, la vida alegre i
l'horitzó inexistent, i en aquell foc que els bombers diuen que ja han ex
tingit o apagat ? O encara crèmen les brases sota els matolls ?
Espurnes que mai no morirant sota l'estora 
Plenes de fulles seques i ja oblidades,calcinant sempre algun re
cor
d,
de tot allò que ens ha passat, d'algun oblit i la dis
còrdia  que mouen les nostres més profundes entranyes, sempre i a tot
es Que en penses tu, ara que dorms ?
En
tranyes del passat que diuen , que el passat passat està i
en tot allò, en 
aquell ins
tant, en
aquell petit
moment de fusió, de
nit i jo,de
jo i el bes, el primer i l'últim
bes del besos, de tots
el be
sos
ves
sats, 
he entès com davant jo, entre tu i jo, 
sempre hi haurà 
                   la mar, vul dir 
                   la mort.


Ja no hi 
ha                   urà
més
que la mort :

allò
que
ens separa
i en uneix,
un sen
se
fi
in
des
truc
tible,
en 
un com
promís
que 
així
com qui
diu
que
sóc

sent
com és
fill
de
dona,
vull fer
el camí
de
tornada

L'últim
camí
i finir així 
dins 
el teu cós,
al teu
redòs

Com qui creu que l'únic fi de l'home és morir en dona

Anada
i
tornada
dia 

dia
mort
i
a
mor
perpètua
neu que glaça
Pluja fina
Foc i brasa
Mare,
amant
i amiga

Bella
eternitat de qui acompanya 
a
la mort
i l'a
mor.

*

aDg
palamós/valldoreix
païsoscatalans
mediterrània

*


foto

inésGonzález
http://inesgonzalezgrafica.blogspot.com


*
un agraïment a
la
inés i les seves suggestives
imatges






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada