diumenge, 20 de gener de 2013

Quan la desbocada força dels cavalls...

un 
           homenatge 
                                         molt 
                   més 
sentit  
                                               que 
                    re- 
                                       eixit,   

         la memòria  
d
          e 
                                       
                                                                                                                                salvadorespriu


                                   l




poeta












diu
                                                       he mirat aquesta terra
i és l'únic que mira i veu i canta el poema
i les paraules, la seva única arma, i
l'única batalla vençuda quan
el poeta
diu
                                                      he mirat aquesta terra, 
el poema
ja perdura a l'home que encara diu
però,
                                                                    heu vist ? I no mireu encara. 
                                                      I no sentíu  
                                                                          ( ni heu sentit ) la remor de la  gent ?
Únic
a
i
màxim
a
resposta
de
la humanitat
als homes que no hi senten, que no creuen, ni beuen dels
                      cavalls desbocats que baixen com aiguats  pels rials
i
és
quan ell, el poeta,
ja és un poc nostre i el poema i la dignitat i el coratge en la paraula i els mots li fa la força
i crida al mercat, a la plaça :

                         Qui sàpiga, que guiï, i qui vulgui entendre que entengui 
                         el poble ! 
                         Quan baixen com rierols i aiguats desbocats ans com a cavalls sauvatges !
                        Totes !
                        Qui tingui ulls que miri també la terra , 
                        la nostra terra ; 
                        Qui tingui orelles que escolti , la veu
                         del poble !
                        Qui tingui veu encara que cridi :
                        Heu vist aquesta gent com gossos arnats devorant les tristes engrunes de sepharat !                                     
                        Heu vist la terra erma bruta i assecada  que ens han deixat, per la seva  inacabable,                           
                        inabastable  voracitat !  Qui tingui pell en dona i home, i senti els pàlpits del cos,com                                                
                        la mare la sent  alletant  al seu infant, tota l'escorça de la terra,
                                                                              la nostra terra !                                        
                                                                   
  


és llavors 
                   quan el poem 
                                              a 
ja és tot nostre , jés del
                                                                    poble          !


*

aDg





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada