diumenge, 24 de febrer de 2013

UN CRIT !

 entre la revolta i la revolució 





La revolta ja no calmara 
les nostres ànsies d'aire nou, 
les nostres necessitats d' aigua clara. 
Ja no no en tindrem  prou 
en una revolta més o manco 
precipitada, més o manco espontània . No,  
ja no saciarem així la necessitat de justícia i pau, 
que l'esperit ens demana. No, 
ja no oblidarem tots els mals comesos.  Ara 
ja no en tenim prou en quatre batalles, mal per
dudes.         No !  Volem més ! 
Necessitem molt i  molt més 
que una revolta més.
Ara ja volem 



 LA REVOLUCIÓ




Una revolució com les que fa anys els avantpassats van fer cap girar totes les balances de la humanitat. De l'esclavitud a les desigualtats. Des de manchester a chicago. De santpetesburg a leningrado. Des de la bastilla a la sorbona. De pretòria fins a sowetto. I de mombassa a kinshassa. I del carrer Gran de Gràcia a Hostafranchs. De Sants a Santandreu. Del Poblenou a la Sagrera i del Cam de l'Arpa fins a les Rambles de les flors i els estudiants on va quedar per acabar la nostra revolta, un dies de maig del trenta set.  No! 
Tornem de nou a destruir  privilegis, removent ciments, derruint les portes dels gran palaus, amb sang inclosa si cal. Desequilibrant per fi, l'injust  destí universal.    Si ! 
Una revolució com les d'abans,  que s'ho endugui tot per en davant, i  l'aire i l'aire i l'aire nou i, la ira i la ira, a colps tan necessària, ens ajudarà i  ens hi durà, ja ho veureu ! Amb perill inclòs el desconegut vertigen i precipicis d'alegria insensata i la tremolor també, de la novetat de l'aire i, els neguits de l'incert futur i la glòria i la ràbia i l'esclat i les super noves noves, totes estel.lades de constal.lacions incloses i del no saber que serà demà i el tot ben nounounou però, de debò, que s'ho en dugui tot! 
Tot
el que hem deixat ! 

I
amb perill
         in
clós 
d'es
clou
re'ns 
         a 
tot
         es ! 
De
devorar 
el
           e
fill
           es 
i
les 
sev
           es 
mares i 
de
fins i tot 
       a tot
es 
         nos
altres 
inclos
           es.  Però 
si us plau 
no ens 
deixe
'm
res 
per 
fer 
quan albirem el cim no ens oblidem de derruir allò
que ens han legat de l'antic passat  No ! 
No 
deixem  
res 
per 
fer. Ni
a mig
fer ni 
des
fer. No
més 
em
US
demano 
això :  que ens ho en duguem tot del que ja és passat això 
aire i ira i la lira i l'aire 
tot
a
no
va 
nou
nous correntíns  d'aigua cristal.lina, 
com aquells que han pessigat la pell , 
de tan freds com son com a Puntaprima i 
manatials i gorgs en riuades noves,
com a nous diluvis, davallant les aigües de les muntanyes més altes,
que mai no haurem vist ! 
S'enduran fangars que crèiem re
closos a la nostra es
corça.

No,  
ja no vull 
no
més
una 
re
volta
més
Ara 
ja volem 


LA REVOLUCIÓ



que s'ho en
dugui 
tot
per
què 
ja mai més 
res més 
torni a
ser com ha estat fins
 ARA
!

dedicat també a les lluitadores
anònimes
per la terra
lliure !



*

aDg
valldoreix
païsoscatalans
mar mediterrània


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada