dijous, 23 d’octubre de 2014

LA SARGANTANA I EL MUR




El poema és un hort 
que espicassen gavines

Ponç Pons







La sargantana  i la nit .
Tel d'estels de Santaagnès a Santllorenç.
L' home refà  tot el camí que va fer ahir,
com cada matí.

La sargantana i la Lluna.
De Santllorenç a Santmateu, una  cabana en cal blanca 
adob , de terra antiga, d'aquesta illa tan pobra 
com era! I  mirau com  és ara ! 

La sargantana i l'hamaca ,
duta directament des del deefe.  
Carns i brases a l'estil de la Pampa dins  un verger eivissenc. 
Uruguaies o Argentines, quines son les milors ? 
Aquesta és la qüestio ! 

Mentre en Gabriel  jeu  
entre la sargantana  i  el Mur.
Fuma, mira, ens somriu i  diu :     
' este chocolatito pica ! '  

La sargantana ( i tothom ) se'n riu. 
Puja el mur i cau. Es tomba i hi torna. 
U, dos,  tres i  quatre ! Salta el mur i vola . 
El vent se l'endurà enllà de la Mar i  un corb-
                                                            marí  l'escudrinya
                                                                     

en plè 
                    vol 
                   


i                                                                                                               la tortuga i  el conill


no 
              vol ....


.
  


                                                                           
                                                                                                                    













i sempre gràcies als Uc i al Mestre  Villàngómez









dip -
                  tic
eivis
                      senc.

*
aDg


*




foto
andré dienes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada