segueixo
arrossegant
aquest
estiu enamorat,
seguin
-te
digne , tot
el més digne
que puc
Des
- del
centre
dormo
en un seient
de l’Alzina -
Graells
que
segueix
pel caminot
fent cata-
croc i tot
d’un cop , quan el xofer
ho mani, tots baixarem a Ponts ,
a prendre
el fresc i fer
un re -
fresc,
però jo
em prendré
un conyac ,
perquè és ben
embriac
com m’agrada a mi
d’arribar a la teva casa
de les valls d’andorra,
de la muntanya virtuosa-
i no he dit viciosa - eh ? .
I
quan hi arribi , ens
beurem whisky
escocès, o crema andorrana
i
després , si podem sopar ,
soparem als gallegos ,
i
en’cabat
rondant per les cases ,
de casa en casa ,
de terrat en terrat ,
buscant llit i banyera ,
i
deixarem
córrer l’aigua ,
i
l’àcid pujarà ,
i
baixarà ja redimit
de tots els seus pecats ,
tu ja ho saps amor ,
dins dels dos com
clos , com tu t’hi has fos .
Ja t’ho he dit , jo no et vull deprimir .
L’àcid que he dut, me l’han venut ,
blau o blanc com un mosaic arcaic o
com un ou, que jo he batut
vençut només per tu
vençuts tots dos
jo voldria
re -
tenir
- te
així
com ens
com et
tinc
tenim
ara
i així .
És
així ,
com jo
et des
- xifro
xifra
a
xifra
d’aquest àcid
re -
corrent
cu
-líric
més que
cu
-lèric ,
quan
em ric
- ens riem -
dins
el teu llit
i ben
a
sota
dels llençols -
el llen
-çol
sol -
per uns instants ens
acollirà i
ens haurà
estimat
tat !
(*)
esboç
del
llibre
Dedicatòries
del
Quartet de Barcelona
l'
Off rambles
d'
aDg
1986
a dos-
mil
i ....
(*)
foto
de
lukasz wierswow
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada