diumenge, 14 de juny de 2015

LA FLOR


(*)






de 
          la 
                                             flor
                                



 -esta

neix 
creix,
dels es-
vartzers,
 dels caminois,
rera i sota 
els ma
-tolls i  en tolls 
de ferralles i immundícies i brutícies i
en  els vorals de les voreres més es
-querpes  
arran  de penyes
entre

                                                          els porcs -
senglars

germina  vida,
orgullosa altiva.  és  llavors quan la flor s'obra
i
s'escampa i
per tot
destil.la
el seu parfum més afro-
disíac i
armoniós en  davantals i aromes del mont
-serrat
i
sobre
-viu 
i   hi viu !- ,  entre llaunes i  cards i ras-
tolls  mollls moscards .
 així enrogint-se en verd -i- grocde capvespre 
com tot un ram de flors, 
calidoscòpica  mira 

el Sol

 en ulls d'agoserada  donzella ,
veu i hi beu 
de tota la seva bellesa, 
elixir de pedra cristall metall 
que irromp i no se romp  mai,
que dura i perdurarà sempre
       arrelada en l'aire i el vent,
                                                                         els núvols la pluja la lluna els cels 
tots

els inferns
.

        
azalaísdegausacs








primer  i  segon  
esbós de 

 la  



Flor                                                   
                                                       des- )                                   
                                     
coneguda               


                                                        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada