divendres, 10 d’agost del 2018

el vent s'ho va endu



a
la suïssa
dels
hiverns
de
la innocència
a
l'adolescència

:

més 
amunt
de les muntanyes i
més enllà
del cel
alpí, 

en un refugí
de pí
suís,
un
cap -
vespre
de 
cap
d'any,
una
nena
romanda
em va
treure 
a ballar i
amb la mà em va guiar 
cap els núbols en 
cercles con-
cèntrics i en compàs 
de vals devalls
romandes
vàrem fugir
fins l'en-
demà 
.
.
.
.

et 
à la fin,  elle 
a disparu









aísdegap


(*)




també
és
dedicat
a
la des
coneguda
 ) Isabel Bofill (
que 
algun dia 
va llegir
) o no (
-com jo -
el llibre
de 
Margaret Mitchell

Gone with de wind

' allò que el vent s'ha endut '
trobat en una llibreria 
de segona mà 
de 
l'eixam
 - ple                              de
Barcelona






les diablerets

Vaud

Suisse



foto
de
vivian leigh


portada
de
Gone with the wind

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada