dijous, 24 de juny de 2010

Pereserafí




Al pis de Pere serafí que era un poeta molt fi que feia rodolins que deien més o menys aixIns: 'A món dolç trobí dormint sobre l'herbeta, despertaràs dient aixins, de matinet l'aire dolcet la fa rira-riret / si vull ser sa aimeta, oi Lasseta , que faré / ni que diré ? Valga'm Déu !, que estic dolenta ! l'amor és que m'atormenta..!' no ens va caldre omplir de lliris el pis/per fer florir el llarg passadís/La llum entrava per les clavegueres i els mots ens sortien per les orelles/ els cabells se'ns embuiaven i la pell s'electritzava de tota la pols amuntegada/ Pujàvem esglaons de mil en mil fins a les balconades vol allades/ i llençàvem les ampolles pel celobert/ ben bé del cert/ sentíem el veïnat com si fos cuinat al plat i en oíem els udols i les baralles. A Pere serafí em vas guiar i sense dir res em vas mostrar el camí amb les dues mans dins la flassada per descobrir un raconet a on desar el nostre secret: l'últim gemec/ I em vas mostrar la vida tal com era /no pas com jo l'havia imaginada / em vas ensenyar a amarinar el llit de nit / i a parar la taula de dia/ a distingir entre carn i peix/ tu que ja erets tota carn i jo encara un infant/ i em vas fer saber com  t'estimava/ I així vam omplir la casa de mitges i mitjons /calcetes i calçons  i des dels balcons a esbandir les estovalles / A posar miralls per tots els racons d'altres cantons / a on ens miràvem i ens pintàvem/ Ens complicitàvem i ens explicitàvem/Ens intercamviàvem pantis i pantalons/a ratlles o a cuadrets/ Ens transvasàvem cara A cara / ull A ull/ boca A boca/  llavi A llavi /bes A bes/ tu en jo i jo en tu/ vers i revers d'un mateix univers /A Pere serafí per fi vaig arribar al meu destí/ i et vaig desatendre / perquè em vaig estendre per terra /ànima cor i consciència/ sense entendre tot el que esperaves de mi/ Però abans de que tot acabés rodolant escales a vall/ em vaig atrevir com en Pere Serafí/jo també a fer un rodolí/ que deia així :  'Ai ! Floreta florir, a tots els que t'han tingut , jo els hi he de dir, floreta florir, que jo t'he vist florir, molt més  del que ells t'hagin pogut tenir. Floreta florir !







aDg

Gràcia
Barcelona 
Novembre 1987

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada