dijous, 26 d’agost de 2010

Melancolia de un fim de setembro

O manhâ , manhâ
manhâ de setembro,
invade-me os olhos,
inunda-me a boca,
entra pelos poros
do corpo, da alma,
até ser em ti,
sem peso e memória,
um acorde só
do vento e da água,
uma vibraçâo
sem sombra nem mágoa.


Oh matí, matí
matí de setembre,
envaix-me els ulls,
inunda'm la boca,
entra pels porus
del cos, de l'ànima,
fins a ésser en tu,
sense pes ni memòria,
un acord tan sols
del vent i de l'aigua,
una vibració
sense ombra ni pena.


Del llibre 'Ostinato rigore'
d'Eugénio de Andrade

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada