dilluns, 6 d’agost de 2012

LA POESIA I LA R/EVOLUCIÓ



la 
poesia
i
jo

i
la 
( r )
e
volució






(
auto-
retrat
cinquanta
)




de
jo
-
vull
dir
d'aquell 
jo 
que 
jo creia i in
tuia
-
no-
més
me'n
queda
                                 la meva
poesia
que
no
més
jo
                   m'
en
tenc
                    i
valora
                    i
llegeisc

De
tot
allò
que 
jo
vaig
dir
que               i allà
                     on
volia
ser                hi ,
no-
més
me'n
queda 
allò
que es-
cric i des
cric Massa
covard
per a la re-
volició,
factor que 
es
per no haver 
legat 
a
l
es
meu
es
tres
fill
s
es
per a
una bona i adecuada i progressiva e
volució de l'es
pècie
In
capaç
doncs
de fer la re
volució Tres
voltes in
capaç per la revolta
em re
fugio en el meu im
maginari
La mar que em va deixar tam
bé fa tan i tan de temps....Practicant 
de comunista 
ex
llibertari i
antic
bon vivant 
Cristià peca
mionós
i in
confès Molt
més gnòstic que ag
nòstric maria
magdalenista
enamorat

 ex
hibisionista,
in
constant
constant Em quedo 
amb la meva paraula que sempré es fabulada mentidera fugissera inventada il.
lusió de viatges mai viatjats, de vides no viscudes
m'acullo al treball per necessitat de sobre
viure
i
me'n
re
cordo 
no-
més 
de la soledat 
quan tu no 
hi ets,
mentre
miro
i
 veig passar per la finestra del tren 
l'estació de
montcada i ripollet.... cap a Barcelona Santandreu-
Arenal.








*



                                                                        
 a tu
i
per
a
el
es
meu
es
fill
es
C.
p.
i
R.



aDg
valldoreix
dosmildotze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada