dissabte, 16 d’octubre de 2010

AQUESTA TERRA NOSTRA.




















Aquesta terra que coneix la dissort
i la joia, condemnada pels déus al jou
de la bellesa, aquesta terra és meva.

Lluís Maicas





Aquesta terra nostra ja no és nostra
ni ens pertany el cel
abans tan cel i obert en què volaven
brunzets voltors, ales tan amples,
vigilant, encara intactes,
dominis de vent, planes i valls,
cingles esquerps, altures.

Aquesta terra nostra, ja no és nostra
no ho és aquella mar, nítida, clara,
transparentíssim record, cales desertes
on el temps i el silenci es banyaven
per a mutua purificació.

Aquesta terra nostra ja no és nostra
car sense esment ens l'han esquarterada
amb esmolats trinxets de tall lluent,
incisius bisturis que han malferit
la pell fels conreus, la carnadura
dels boscos, les nines dels ulls
d'aquells que tot ho miràvem
sense obrir boca.

Aquesta terra nostra ja no és nostra
car sense miraments l'hem malvenuda
a trossos pel mòdic , menyspreable
preu de la ignomínia
sicles de plata
de la bossa de Judes.

Aquesta terra nostra ja no és nostra
i mai no n'hem tingut ni en tindrem d'altra.



Miquel Mestre.
Artà 1951


De llibre d'aubarca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada