dimarts, 12 d’octubre de 2010

L'EVOLUCIÓ DE L'UNIVERS





















per l'Ariadna

(


...i 
els seus
pares
Cira i Ibai


)






Ara fa trenta anys , Jordi,
en l'apartament aquell que tenies a Calella
( de Palafrugell ) ,en el que els capsdesetmana
si multiplicava la gent , com en el miracle dels pans i els peixos,
la Sussana i jo vàrem concebre una vida. Ens vàrem estimar
angelicals i desconeguts encara, mentre picàveu els daus
damunt de la taula de fòrmica. Recordo com regalimava l'aigua
pels invornals i sentíem la tempesta al damunt i lluny alhora
d'aquell llit per torns , que aquella nit vem fer tot nostre.
Ens vàrem cloure tots dos en aquell món impenetrable i incomprensible als altres, 

allò que tu em vas dir temps més tard, una mica irat 'les vostres cosetes'.
LLampeg fugaç del matalàs al moll de l'òs, pinyol d'ametller humit,
dit blanc i nou vermella. I a l'endemà quan el matí ens va mostrar de nou ,
a tots tal com érem i vem decidir marxar fent dit per separat a Barcelona,
la nostra trista i grisa ciutat llavors , no crec que fos cap presagi,
ni cap premonició, però el cas és que , dies o mesos i anys més tard
vaig començar a trair ( no una, ni dues, ni tres, ni quatre vegades,
si no mil cops, vull dir continuament )
la nostra memòria.

I ara fa uns mesos , Jordi ,
aquesta vida que vem concebir llavors,
n'ha engendrat una altre ; no em diguis pas
que aquesta no és la demostració
més evident de l'evolució
de l'univers.


AdG
Octubre 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada