els nostres diumenges son tristos /prenent l'aperitiu ja sé com et deixaré: em deixaràs/te'n aniràs : me'n aniré/ deixant al darrera andorralavella/ i després de santa coloma a santjulià/ em posaré a fer dit i se'm farà de nit/ després de l'últim bes ja sé que hauré d'esperar tota una setmana més / per tenir un altre bes tan trist com aquest / de tan concís que és un encís : si tanco els ulls ja sé que els obriré i em trobaré tot sol/ de nou fent dit de nit en una carretera /que potser i si he tingut sort / estaré entre organyà i sort /tan lluny de tu com de ca meva/ lluny com una imatge que s'esmuny / quan ja hagi arribat al meu carrer de joansebastiàbach / encara sentiré el teu alè a dins la meva gola.
*
aDg
*
el dia i les hores
andorra la vella/santgervasi de cassoles / vila de gràcia
mil nou cents
vuitanta-set
vuitanta-set
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada