divendres, 8 de febrer del 2013

el (meu) Rai d'Arzew


:

per 
a ser 
llegit 
tot sentint 
les veus
del Rei la Princesa 
del 
Rai



Arzew 
ballem 
poc dis-
simulada-
ment el gallec i  jo 
caminant per l'esplenada. 
Reixes del port. Pentinem caps. 
Passegem peus i matem polls 
pels molls d'Arzew.
Més enllà 
de l'aram i del metall 
jo ja he begut d'aquests verí  
en un  bordell de Casablanca, diu
el mariner més vell que a vall  al moll ,
estira les cames entre els bidons 
amb algun moix i algun ca. 
Que prim que està ! 
però encara és viu ! 
afamats però vius son aquests
cans ! No com a Mombassa, que passa ! 
Que hi ha vingut a fer aquest policia 
que ens vigila ? ( des de la duana estant, 
estant mirant ) nen a demanar tabac ? 
El nens i  nenes de colors i argent
de cel mediterrà. De vels en  flors i gessamís. 
De geranis als balcons de pols i ciment 
d'Arzew i gres de Castelló ( de la Plana). 
Una dona ufana,
amb mocador per 
darrera el mostrador,
m'agafa el passaport ,
amb una mà d'ungles pintades
de roig carmesí damunt la blanca pell
de dona magrebina i,
l'allarga suaument  (gest de garsa i  d' ocell, 
i un somrís tant bell ! ) a la  dona molt 
( més) elegant (encara) 
que seu tot just al seu davant
d' ulls negres i els llavis pintats i llargues
arracades vestida a la moda italiana
o parisina  en la província Argelina
d'arena i argila combatent des d'Oran 
Arzew hem
decidit fer vaga i 
no salpar
fins l'en
demà
d'haver
cobrat
totes
les
pagues
que ens 
deu
el malaït armador
espanyol !                                                              

va ser ahir passejant amb el company/ que em vaig trobar a la discoteque on vaig comprar dues cintes de Rai /una del rei Khaled i l'altre de la princesa Zahouaina/ em vaig endur el botí cap al port/i em vaig tancar en el camarot/ llegint i bevent/bevent i escrivint en el meu diari de bord/ la música insistent i persistent obsessiona i m'ennuega les neurones/ no bec ni té de la xina ni de pèrsia/ni de roselles ni de cirerer/em bec tot el  wiskhie escocès i la cervesa ibèrica que he comprat al contra mestre abans de sortir d'espanya i penso i escric en un crit esgarrip : 

                                                                                                                                             

amor
amor
amor                                                               
jo
ja
m'hiquedaria
de
bon de veres
amarrat ancorat 
en aquest port
del llevant i
ponents del mar
que ens re
volta
hivern africa
dies de març
dels meus
trenta 
anys
                                                                            
m'hi veig 
en
cara
ara
enamorat
de
tot
i
tu
endinsant-
me 
cap a l'interior 
d'aquest nou centre 
de gravetat 
universal
on hi percebo 
com m'hi perdria 
on intueixo 
clar 
i
vident 
el meu estat de gravetat 
més espiritual
però  
mai no
serà així 
( massa covard i poc valent per tu i
per jo
per perdrem tot sol i aquí en mi i sense tu )
tan sols 
m'enduré 
un present 
de la  Ciutat d'Arzew 
en forma 
de cassette 
entre les muntanyes i 
el mar 
jo 
( et  )
sento 
indefinida 
-la-
ment 
(de)
Zahouaina i Khaled 
cantant 
(nos)
el
la-
ment
:
a
di
di
a
hbibi
darhabjia
di
di 
un a 
l'altre
mentre 
el meu amic 
el mariner 
gallec,
m'està tallant 
els 
cabells.




Arzew 
va ser el primer cop 
que 
el

vaig sentir
( al Rei i a la Princesa )

jxi-uZ3RyUA


però 
jamaimés
no 
m'abandonarien,
perquè 
el rai 
quan entra,
penetra i
escalfa i
ja 
no s'envà.
S'en
dinsa
per dins
les
cavitats 
i
es mou
i
re
mou
pels
carrerons 
més 
molls
 del 
moll
de
l'os


*
marines i oratges

Arzew

1991





adG.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada