dijous, 29 d’agost de 2013

Sense tú també existim.



                 .                   en el silenci   també existim Quan la mirada calla  també existim  Quan el record es perd   també existim Al llac ocult dels teus ulls    també existim Encara que no hi fòssim   existiríem Perquè en la ment ens tenim  I per molt que no existíssim també ens estimaríem                                                  perquè al pensament ens tenim                   .








'di/versos ver/sos dis/persos d'amor
- anònim- '

d'arnaudeguerau

barcelona

1983/ 1988


2 comentaris:

  1. Pensament llançat com una fletxa ... M'agrada Arnau!

    ResponElimina
  2. Gràcies Mariola, és un poema antic
    però que sempre segueix existint

    ResponElimina