És el que diu un amic meu :

                                                     Les coses 
vora mar tenen sempre un altre ritme.
Aleshores baixem del cotxe i fem
petar provocativament les portes
perquè Na Clara i Na Marina puguin
lluir, per un moment almenys, les cuixes.


Hi ha massa gent a la platja avui dia :
metre quadrat de sorra per parella.
És el que diu un amic meu : No sembla
sinó que ens hagin envaït els bàrbars
altra vegada; ens surten créixer-boques
de tan ganyotejar llengües estranyes
i a més a més coixegen els principis.

Hi ha un mar cansat, d'un blau de casa pobra.
Na Marina i Na Clara xipollegen
i el sol fa llunes a la pell de l'aigua.

Dinarem alemanyes amb tomàquet,
vi del país i un gelat de vainilla
en un hotel no construït encara
perquè no ens caigui cap paret a sobre.

Si fa una tarda espessa i enganxosa
com aiguacuit, exultarem de joia.
És el que diu un amic meu: Devora
mar és millor que el sol rosteixi.
Jaurem a l'ombra magra d'unes canyes
i esbrinarem que Na Marina ronca.

Serà un dia rodó. Quan sigui llustre
tornarem cap al poble i en algun
racço discret i fosc de carretera
farem l'amor, per torns, amb totes dues noies,
europeus com la gent de les novel.les.


miquel martí i pol
el poble
1958-1960

foto

Ava Gadner