L'aigua dorm, nua, gelada.
El cel, alt, li ha regalat
un gipó blau brodat d'ales .
L'aigua
vestida i solitària !
Una ovella perduda
plorava
lluny de la blanca pau
de llana.
Se mirà dins l'aigua.
Era vidre en somni
la seva ombra d'aire.
La del gipó blau
cobrí el seu cos
de llana.
L'una begués l'altra,
i ambdues dins una
belaren....
Blai Bonet
vora mil nou-cents cinquanta
Poesia Completa
Edicions 1984
poesia
dibuix d'arnaudeguerau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada