A la casa de vora la mar hi havia un embarcador que donava a Sa Caleta des d'on ens llençàvem a l'aigua a mig-matí tots quatre germans. Hi veies tot el fons sense haver de fer servir les ulleres de bany ; era ple d' estrelletes ben roges i taronges i a les roques els tomàquets i els eriçons que els obríem i en els menjàvem i les escopinyes aferrades que saltaven si en sabies, i als forats les morenes d'amagat que treien només el cap. Nedant nedant sortíem de la caleta amb la mare fora mar , i llavors vèiem peixos més grans de diferents colors :meros, molls o algun cal-roig i el pare - de tan en tan - anava a collir algun pop que després duria a taula . En 'cabat, pujàvem l'escaleta que era plena de verdet i relliscava i anàvem a dinar sense haver-nos dutxat . Ens quedava el cos fresc i tonificat ple de mar i ple da sal com si fóssim un rap, mentre el pare feia l'aperitiu , exclusiu , mirant l'horitzó amb els binocles. I després , havent dinat, tots quatre anàvem a l'habitació a fer la ' siesta' obligada .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada