l'aigua
Dis
tor
sions
tele
pà
tiques,
dol
ços
petons
de
sal
sal
ada i
molt
de gust
a veu
de dona,
i
el mar
i
el cel
i
l'aire
i
el joc,
i
els daus
i
la sort
i
la mala sort,
i la taula i el llit,i el braç i la mà i els rampells i la pell
el dia i la nit
i
l'aigua
i
el cafè de bonmatí
Tot
tot es torna color
a veu de dona, i és el cos i és el desig i la ullada i
la nit, i
els llavis
humits i
la sal
que cou la mirada i el crit, i
altre cop la teva veu i la mar negre
la nit
el desig i el gin i jo que t'es
tim
i
el cel
- obert
els
aromes
i
olors,
les suors
i remors,
l'ombra
i la pell,
el roig
i el negre,
el llavi
i el pit,
la claror
i el llit,
la llum
i el sexe, tot això és
tangible, com un pa amb oli i
unes cerveses
que ens haguéssim pres
al bar d'abaix,o
si tu vols al pakis
del costat, i
els teus ulls brillant
sota el fum i la llum
allunyant
tota la por
però no
el temor
d'aquell fred in
sondable
que m'en
volta sempre
des
prés
del tot
quan entra
el no-
res
per l'escletxa
que vàrem deixar
oberta a l'habitació teva, i
una mirada i
una fiblada,
un bes i dos pre
sentiments,tota
una pre
sumpció i no
res,
l'ungla i
un crit ,
els llençols i
un estrip,
l'incert
d'ahir i d'avui,
la teva veu quan beus,
que ho embolcalla tot,
com entra el cel i oberta la nit
dins el llit,
el tot i
el res
com un darrer bes,
quan deixo enrera
el portal de casa teva,
tot això també
és in
tangible,
no calculable
no evaluable
ni té forma ni massa ni pès ,per
què és esperit
tot i no
res
i
tu
hi ets tota
a dins
AdG
del llibre
tres poemes de tardor i estiu,
dona i epíleg,
que el trobareu a
JoEscric.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada