divendres, 13 de setembre de 2013

dos poemes bàquics

d'abu-Nuwàs
gibran




همریت ابو نواس 

**
Hamriyyat



II



Què hi tinc jo  a veure , digueu-me homes, 
amb les espases i les batalles ?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i la música.
En mi no busquis seguretat,
sóc qui defuig cops i combats.
Quan veig heretges em poso a córrer
damunt del poltre, les brides fixades
al llom i la cua. Com és l'arnés ?
Com és l'escut ? Com són els sabres ?
Sols em preocupo quan fan la guerra
per quina banda fugir és més fàcil.
Si fos la festa, beure vi pur,
dormir amb les verges, em trobaríeu
sent cavaller de tots el àrabs.




VIII





Són quatre coses
les que revifen
el cor i el cos
l'esperit i l'ànima:
l'aigua, els jardíns,
el vi clarós
i un rostre bell.






Abu-Nuwàs
( sobrenom del poeta
al-Hàssan Ibn Hani )
va viure a cavall dels segles
VII i IX aC.
Va passar gran part de la seva vida
Bagdad, capital de l'Imperi Abàssida (...)
Tanmateix, tot i l'ambient cortesà
en el qual es trobava, destacà
pel seu tarannà rebel i
provocatiu.

*


del libre
Khamriyyat
Poesia Bàquica

Proa
Clàssics Orientals


*

traducció de
Jaume Ferrer i Anna Gil



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada