És el que diu un amic meu :

                                                     Les coses 
vora mar tenen sempre un altre ritme.
Aleshores baixem del cotxe i fem
petar provocativament les portes
perquè Na Clara i Na Marina puguin
lluir, per un moment almenys, les cuixes.


Hi ha massa gent a la platja avui dia :
metre quadrat de sorra per parella.
És el que diu un amic meu : No sembla
sinó que ens hagin envaït els bàrbars
altra vegada; ens surten créixer-boques
de tan ganyotejar llengües estranyes
i a més a més coixegen els principis.

Hi ha un mar cansat, d'un blau de casa pobra.
Na Marina i Na Clara xipollegen
i el sol fa llunes a la pell de l'aigua.

Dinarem alemanyes amb tomàquet,
vi del país i un gelat de vainilla
en un hotel no construït encara
perquè no ens caigui cap paret a sobre.

Si fa una tarda espessa i enganxosa
com aiguacuit, exultarem de joia.
És el que diu un amic meu: Devora
mar és millor que el sol rosteixi.
Jaurem a l'ombra magra d'unes canyes
i esbrinarem que Na Marina ronca.

Serà un dia rodó. Quan sigui llustre
tornarem cap al poble i en algun
racço discret i fosc de carretera
farem l'amor, per torns, amb totes dues noies,
europeus com la gent de les novel.les.


miquel martí i pol
el poble
1958-1960

foto

Ava Gadner

sublims i fugitius

(

Fins i tot després que s'havien manifestat en els seus veritables colors en aquellsa ocasió descoratjadora, o el que havien semblat els seus colors veritables, s'adonà, amb la mateixa 

imparcialitat, que posseïa 

drama i bellesa 

malcom lowry.

)

llaryClark

tulsa Arizona

De vegades ens crec sublims,  i ens ungim en un tot de nebuloses  
quàntiques.  De neons i protons d'altes galàxies.

De vegades fugim i ,  furtius ens rendim a legions estrangeres. 
D'altres marts i en  estrelles d'altes natures  

                                                                    
                                                                        nues.

aDg

març

2014

dues amigues

dies de whisky i roses 

foto

pattiSmith

Mentre 
la celyne
dormia
sola o en
companyia
al pis de dalt
d'una borda 
provençal i jo 
llegia tot 
sol
                                                                                                             l'escuma dels dies
Dues amigues
corrien
entre taronges i 
mandarines 
de la plana alta i 
baixa  Collint fruits 
de les flors
de l' atzaar i 
l'aroma a atzavara 
que hi duien dins
del cos 
Varen sortir 
un dia plujós i
ventós de la vella 
vila de gràcia 
Entre salmerón i 
orient Sense mirar 
cap rellotge
ni del Sol 
ni del temps
Oblidant vells 
amics i amors 

 de

fallits 
                                       i

encara in
cipients
però

amb
l' esperit ja  ardit      
        i en el punt
més alt i
        en la part
més

        

baix 

a

de la ciutat 
       en
 sopida

hem de marxar hem de marxar deia una i

deia l'altre

per veure
el món més enllà
del nostre 
petit ball
antiquat
rambles a
vall o del raval i la real 
ja està tot dat i ben
servit Que ja t'ho he dit !
Que fa més de cent anys que la Ciutat 
grisa

 i  trista

ens té oblidades

Homes i dones 
del cap gros
enfileu-
vos cap 
al nord sen
se pors ni cap 
temença de plugims ni 
de tempestes i amb alegria i cor
atge ja veureu com en
qualsevol lloc i qualse
vol dia es fa de 
dia 
i

surt el Sol

amiga

  

en camins sense destins 
           ni 
re cor d s 
          ni 
obligacions us vindrà 
un oreig 
com carícia al capnorfeu 

Quin trofeu !

Collirem l'adob de terra
De la terra mil.lenaria i 
ens untarem amb
dòs  cossos de filosofia positiva 
Per les venes i a l'estòmeg
papallones i ocellets i cal
freds dansaran una cançó
d'amor goig i desig amb 
deliri :  la cançó de l'en
fadós

Si tu no vols jo tampoc

i ja em dol ja 
tenir un amant i o un amic 
d'aventures i dis
bauixes cor
redisses tot
a
sol
a  Que hi
dius ? Que em
dibuixes ? 

Tu que hi fàs Per on vas Que t'espliques ?

tu i jo soles  
Totes  dues 
de la costa valenciana
del marblau al llac més alt 
de les Valls del principat 
Amunt i a vall 
Rius i cels ens
protegeixen i els estels i
les llunes més propícies
Karma i destí Gotims de vida i
esperit de vi Frescor diürna i 
nocturna i l'elixir de
la clar i vidència 

Que és la mare de la ciència

per decidir algún 

matí clar 
i vident on 

ens 

manarà  
                                     el 

nostre 

destí

                                                            .

Qui ho havia de dir 
que la cosa aniria així !.

(  per a la té i 
la mí.

d'

aDg

) lanÒnimadegrÀcia (

El Carrer de Sol

Venus
                 damunt
la
                 mitja
Lluna   i    
                     la 
                     Lluna 
               damunt 
el
     fanal
Groc 
                del 
Carrer 
          del 
                  Sol
                                      de
 Nit 
                a
                                       Valldoreix .

 (  i a la ràdio sona

'la noia dels ulls color de mel'

en versió

dels 

Stones

 ....

aDg

.

març

del

2 mil 14