dijous, 8 d’abril de 2010

L'hivern de París vist per una escritora russa *

'Els castanyers de París floreixen a la primavera.De primer floreixen els del bulevard Pasteur,on el metro surt de sota terra i l'aire rescalfat puja onades i vola cap als arbres.Cada tardor les fulles dels Champs-Élysées, abans de caure, es tornen d'un marró fosc, del color dels cigars.(..)Els jardins de les Tulleries són els jardins més bells de París, perquè formen part d'un conjunt, i aquell que es planta a mirar els sol vermell que es vessa sobre les pedres de l'Arc de l'Étoile també passa a formar part del conjunt, igual que quan et plantes davant Aristòtil contemplant un bust d'Homer, i "contemples" Rembrandt, i sents que ets viu. D'hivern , propiament , a París no n'hi ha : plou, remuga, copeja i murmura finestres enfora i sobre la teulada, i això un dia, dos, tres.I de sobte, al gener , arriba un dia que tot brilla , es vessa una tebior, el cel és blau,i a les terrasses dels cafès hi seu gent sense abric, i les dones, lleugerament vestides, transformen la ciutat.És com una promesa.És la primera al.lusió que tot tornarà a ser alegre i bell, que tot tornarà a resplandir, és només un dia , i si bé tothom sap que encara han de passar dos mesos de mal temps, ningú no ho diu.Aquest dia hi és cada any(...).Arriba i se'n va, però la promesa queda penjada al'aire.


*L'escriptora russa és Nina Nikolàievna Berbèrova, i el fragment està extret de l'edició ctalana de 'El subratllat és meu' Ed.62.1995

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada