dimecres, 24 de juny de 2015

Garraf


                                                                  Ahir a les casetes del Garraf vaig veure  una dona i un home  com tu i jo  érem abans  A tu i a mi jeguts sota l'arena Indiferents  a la nostra bellesa Ella en ulls d'iris i mar que no eren ni blaus ni verds ni foscos ni clars La pell que no era ni bruna ni clara ni fosca ni blanca i en la mirada hi duia el somrís absent i superb de qui és conscient que irradia bellesa al seu voltant Si es besaven no es besaven quan nedaven  no nedaven  gravitaven caminant damunt la mar Ell  indiferent transitava entre el desig i la por entre la gelosia i la necessitat  Atrapat en la radiació centrífuga de la seva bellesa els dos inconscients encara del pas del temps inconscients encara de la inevitable des composició dels cossos Conscients pero de que en aquell precís instant  que en aquell prescís moment eren eterns  voleiant damunt les ones sense pes ni espai ni temps 
                                             creant                                                                                                                                                                                                                      eternitat      .               

           
Ahir mentres nedava 
en les aigues fondes i mogudes del Garraf 
vaig veure resplandent 
damunt la mar
                                                                
                                                                          
la bellesa   








aDg


el Garraf

estiu dos mil dotze

revisitat
estiu dos ml quinze

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada